Ecografia
L’ecografia ofereix a la fisioteràpia esportiva una sèrie de beneficis significatius, millorant tant el diagnòstic com el tractament en diverses lesions musculoesquelètiques, ja que ens permet una visualització en temps real i avaluar d’una forma precisa una possible lesió de músculs, tendons, lligaments o articulacions.
Pel que fa al tractament, ens ofereix la possibilitat tant de realitzar intervencions ecoguiades com la neuromodulació percutània, com la bioretroalimentació en temps real del moviment de músculs i articulacions, ajudant a oferir un tractament personalitzat.
També és important en el monitoratge del progrés de la lesió, fer el seguiment de la cicatrització dels teixits danyats i avaluar l’efectivitat del tractament al llarg del temps.
En resum, l’ecografia ens permet millorar el diagnòstic, planificació del tractament i el seguiment dels pacients, contribuint de manera significativa a l’eficàcia i eficiència dels nostres tractaments.
Preguntes freqüents
Sempre que hi hagi la sospita d’una alteració en teixits lligamentosos, cartilaginosos, musculars o tendinosos o en estructures articulars a través de l’execució de proves ortopèdiques manuals i dels signes i símptomes que refereixi el pacient, serà indicada la realització d’una avaluació ecogràfica.
A través de l’ecògraf, a més, podem conèixer l’estat vascular de l’àrea corporal avaluada que ens pot donar informació per encarar les proves ortopèdiques i la informació obtinguda a l’entrevista per apropar-nos cap a una conclusió més encertada.
L’avaluació ecogràfica aporta beneficis tant al terapeuta com al pacient.
Al terapeuta li permet tenir una visió clara i encertada de l’estat dels teixits en temps real, oferint la possibilitat d’escollir la millor via d’abordatge i dissenyar el programa de tractament més adequat a la lesió.
De la mateixa manera, permet dur a terme un seguiment de l’evolució de la lesió i fer una comparativa per poder contrastar l’estat inicial i final de forma objectiva.
Al pacient li ofereix la possibilitat de tenir una imatge clara que li permeti entendre què està passant al seu cos. Això li aporta confiança i certa tranquil·litat en tenir una certesa i no una hipòtesi.
També permet la possibilitat de comprovar objectivament els canvis després del tractament en relació amb l’estat inicial.
Com qualsevol altra prova d’imatge, l’ecografia ens aporta dades que cal tenir en compte a l’hora de construir un criteri facultatiu en relació amb la malaltia d’un pacient.
Però no pot ser presa com a única via per a l’elaboració d’aquest criteri.
És a dir, les dades objectives que ens ofereix l’ecografia durant el procés d’avaluació han de ser confrontades amb la informació que obtenim durant l’entrevista inicial amb el pacient sobre quan va aparèixer la malaltia, si està associada a algun gest traumàtic, quins gestos i activitats limita.
De la mateixa manera, s’han de contrastar amb una bateria de proves ortopèdiques manuals. El conjunt de la informació recollida a l’avaluació ens permetrà entendre d’una manera més precisa si el que apreciem a la imatge ecogràfica està o no en relació amb la malaltia que fa el pacient.
En definitiva, la tasca del terapeuta serà:
- Escoltar el pacient
- Realitzar preguntes que ens aportin informació sobre la malaltia
- Realitzar proves ortopèdiques manuals
- Realitzar l’avaluació ecogràfica
- Consultar altres proves que aporti el pacient com a ressonància magnètica o electromiografia
- Confrontar la informació
- Construir un criteri en relació amb la malaltia
- Dissenyar un programa de tractament d’acord amb la conclusió final